PAC 2.1

TEXT ARGUMENTATIU

Per a que es doni un canvi conceptual hi ha d’haver un aprenentatge significatiu que dóna com a resultat un nou model mental dels fenòmens que s’han explorat i manipulat.

La teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu o constructivisme es basa en que qualsevol persona construeix el seu coneixement a partir de les pròpies interpretacions que fa del món físic. Aquestes construccions suposen la creació de models mentals que són únics per a cada persona ja que les experiències i les creences sobre el món també són úniques. Aquests models mentals es van fent més complexos a mesura que es va adquirint experiència.

El coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi ambient ja que qualsevol coneixement està lligat al context on s’ha adquirit o aplicat i és només d’aquesta manera que adquireix significat. En el procés de construcció del coneixement hi juga un paper molt important la necessitat o el desig de saber, és a dir, per arribar de manera activa a la construcció dels significat d’un fenomen s’ha de tenir algun motiu per voler saber. Aquesta elaboració del significat és un procés que es realitza a partir de les interaccions amb els altres i per tant es negocia de forma social.

Quin és el paper de la tecnologia en aquest canvi conceptual? En aquest cas és bàsic ja que la construcció de models basats en la informàtica és l’activitat tecnològica més atractiva conceptualment que existeix, per tant no solament atreu als estudiants cap un canvi conceptual sinó que a més els models no es poden construir sense l’ordinador.

Podem dir doncs, que mitjançant la tecnologia que estem utilitzant en les pacs d’aquesta assignatura emfasitzem les qualitats de qualsevol aprenentatge significatiu que són:

• Actiu: és a dir, com a estudiants ens hem compromès en el procés d’aprenentatge participant en les diferents tasques encomanades i en som plenament responsables del seu resultat. Dit d’una altra manera, els estudiants som protagonistes del nostre propi aprenentatge.
• Constructiu: hem partit dels coneixements previs (esquema i enquesta realitzada a l’avaluació inicial) per adquirir-ne d’altres o ampliar els que ja existien. A més, gràcies a la tecnologia estem reestructurant els conceptes i construint un nou coneixement.
• Col•laboratiu i conversacional: estem treballant en comunitats d’aprenentatge i construcció del coneixement a partir de l’intercanvi d’idees en el fòrum de debat, aportant suport als altres quan tenen dubtes i estant atents a les aportacions que fem entre tots.
• Intencional: existeix en la tasca que estem realitzant una motivació, una intencionalitat en el fet de voler aprendre, de voler aconseguir un objectiu cognitiu.
• Contextualitzat: les activitats que estem realitzant s’emmarquen en situacions reals que ens seran útils per la nostra tasca com a mestres i futurs psicopedagogs. Ja hem vist com la integració curricular de les TIC ha de partir de l’ús quotidià i normalitzat dels recursos informàtics i dels mitjans audiovisuals a la majoria d’activitats curriculars.
• Reflexiu: tot allò que s’aprèn porta a una reflexió sobre els processos i decisions que s’han pres. Les autoavaluacions són una bona tasca per dur a terme aquesta reflexió.
Donat que puc observar que l’aprenentatge que estic fent té totes aquestes qualitats puc dir també que estic construint un nou model mental. En aquest nou model mental les idees s’organitzen de forma coherent i es representen de manera diferent. Això ho puc veure revisant les respostes i el mapa conceptual que vaig fer en l’avaluació inicial. Tot i que algunes de les coses que vaig dir no les canviaria si que ara mateix tindria més arguments per defensar-les o refutar-ne d’altres amb les quals no n’estic d’acord. Per exemple, abans no veia massa clara la relació entre societat i la ciència. Ara, a partir de l’article de Domènech i Tirado i el debat que vam establir a l’aula, entenc que no té sentit separar aquests dos conceptes.

D’altra banda la utilització de mapes conceptuals, tot i que d’entrada em van semblar difícils de fer, el cert és que m’han ajudat molt a organitzar els conceptes antics i nous que he aprés. La forma amb la qual es representa el coneixement en els mapes conceptuals és molt similar a la manera en la qual el coneixement es conserva i es recupera en la ment humana. És un instrument que estimula l’aprenentatge actiu i significatiu. També ajuda a desenvolupar el pensament científic ja que en ells es posa de manifest les característiques essencials d’aquest tipus de pensament, el caràcter jeràrquic el caràcter integrador i la multiplicitat de descripcions. La utilització dels cmap tools ha estat una eina informàtica de gran valor, un gran descobriment que, a més de facilitar la feina, la ha fet més amena.

Comparant el primer i el segon mapa conceptual que vaig fer m’adono, abans que res, de l’ampliació de conceptes que hi ha hagut un cop vaig llegit l’article proposat, el material de la pac 1 i les intervencions en el debat. El primer mapa és molt simple, tot i que les relacions entre els conceptes no són del tot equivocades. El segon és més complex i més extens. També es pot apreciar que el nombre de nodes a l’igual que el d’enllaços ha crescut. He jerarquitzat els conceptes utilitzant diferents colors intentant també que els conceptes subordinats siguin més específics que els superiors.

Si la utilització de mapes conceptuals m’han estat útils per representar els aprenentatges assolits i en aquests es pot veure, no només una ampliació de coneixements, sinó també una nova manera d’interpretar i d’entendre el món respecte a la que ja tenia, puc afirmar, doncs, que hi ha hagut un canvi conceptual força important. Evidentment aquest procés no és ràpid ja que la reestructuració profunda del coneixement demana temps i esforç.

Avui en dia es dóna molta importància a l’enfocament del canvi conceptual en l’escola. Fins no fa gaire els docents comunicàvem als alumnes, millor o pitjor, uns coneixements. Actualment els educadors ja no som només transmissors de coneixements. Som les persones que planifiquem,, organitzem, regulem, corregim l’aprenentatge de l’alumne i la seva activitat. El professor està en constant interacció i comunicació amb els alumnes, amb els col•legues i la resta de la comunitat en la que treballa. Jo mateixa he pogut constatar això. Fa temps vaig assistir a un curs sobre aprenentatge col•laboratiu. La formadora no es va limitar a exposar el tema sinó que tots els alumnes vam poder experimentar aquesta metodologia. Tot i que ja n’havia sentit parlar, no va ser fins aquella experiència que la vaig poder comprendre i consegüentment amb vaig atrevir a dur-la a terme a l’aula.

CONCLUSIONS
En definitiva i com ja he dit abans, les activitats que he anat realitzant fins ara, des de la consulta de materials, l’estudi personal, l’elaboració de mapes conceptuals, el debat... reflecteixen una reestructuració del meu model mental. La tecnologia educativa emprada també ha tingut un paper destacat. L’entorn de la UOC i el bloc m’han permès compartir idees, suggeriments, dubtes amb els altres. Aquest intercanvi ha afavorit la reflexió sobre les qüestions que anaven sorgint en les diferents activitats. El Cmaps, com ja he comentat, ha estat un descobriment molt interessant. La seva utilització m’ha ajudat a clarificar i a relacionar conceptes que fins llavors no tenia massa clars.
Utilitzar l’argumentació en el debat i per a realitzar aquesta pac m’ha ajudat a autoregular el meu aprenentatge, prenent consciència del funcionament de la meva manera d’aprendre i controlant el procésd’aprenentatge i avaluant-lo per detectar possibles errades, és a dir hi ha hagut un compromís metacognitiu.
Finalment dir que tota aquesta tasca m’ha fet adonar de les possibilitats que tenen les TIC en l’educació.